Ens cal prendre probiòtics?

05/12/2019 Cap Comentari

Els probiòtics cada vegada estan agafant més protagonisme a la nostra societat i són un tema de recerca que està creixent fortament amb els anys. Però són realment beneficiosos els probiòtics? Pots gaudir de bona salut sense prendre’n?

Microorganismes al teu cos

Potser no t’ho havies plantejat mai però la paraula bacteri no sempre ha d’anar associada a infeccions i malalties. El bacteri equivocat al lloc equivocat pot causar problemes, però el bacteri correcte al lloc correcte pot aportar molts beneficis.

El nostre cos està ple de bacteris que ens ajuden a realitzar diferents processos i que són molt beneficiosos per la salut. De fet, es creu que tenim més o menys el mateix nombre de cèl·lules humanes que de bacteris al cos 1, i els podem trobar repartits per tot arreu: a la pell, a la boca, al nas i, especialment, a l’estómac.

Una de les principals funcions d’aquests bacteris és la protecció contra patògens i el desenvolupament del sistema immune. Per això és clau que hi hagi sempre un equilibri entre bacteris perjudicials i beneficiosos. Quan estem estressats, seguim una dieta que no és sana, estem malalts o utilitzem certs medicaments, l’equilibri natural entre els bacteris “bons” i “dolents” es veu compromès, causant restrenyiment, inflor, canvis de pes i altres problemes mèdics 2.

Un exemple molt fàcil de veure-ho és a l’intestí. Quan utilitzem antibiòtics estem alterant la composició bacteriana i reduïnt el nombre de bacteris beneficiosos així com la biodiversitat de bacteris de l’intestí. Això pot tenir efectes negatius a la microbiota intestinal i pot provocar l’aparició d’infeccions 3.

Probiòtics a la flora intestinal
Conseqüències de que els bacteris que es troben al nostre intestí estiguin en equilibri o no.

Des de fa temps, molta gent recorre als probiòtics com una solució per restaurar l’equilibri microbià i prevenir l’aparició de malalties 4. No obstant, dins la comunitat científica hi ha molt debat sobre si aquests són realment útils o no.

Què són els probiòtics?

Els probiòtics es defineixen com microorganismes vius que, quan es consumeixen de forma adequada, són beneficiosos per a la salut 5, és a dir, són aquells bacteris útils i bons pels humans i animals. Hi ha moltes espècies diferents que s’utilizen com a probiòtics i les més conegudes són els Lactobacillus, els Bifidobacterium i els Saccharomyces cerevisiae 6.

El primer cop que es va fer servir el terme probiòtic va ser l’any 1965 i va ser utilitzat per dos científics (Lilly i Stillwell) per referir-se a les substàncies produïdes per un microorganisme que promouen el creixement d’un altre microorganisme 7. La majoria de vegades els bacteris probiòtics són bacteris que ja habiten de forma normal al nostre sistema gastrointestinal.

Què necessita un microorganisme per ser considerat probiòtic?

Perquè un microorganisme sigui considerat probiòtic ha de cumplir tres normes principals:

  • El microorganisme ha d’estar viu en el moment de ser consumit.
  • Ha d’estar provat que el microorganisme aporta un benefici a la salut.
  • El microorganisme s’ha de consumir en nivells adequats per poder exercir el benefici.
    Gran part dels microorganismes que consumim moren pel camí durant la digestió i, si no prenem suficient quantitat, no arribaran prou bacteris vius a l’intestí com per generar una resposta.

Com funcionen els probiòtics?

La principal funció dels probiòtics és reforçar i restaurar l’equilibri de la microbiota intestinal i així millorar la salut de l’intestí i enfortir el sistema immunitari.

Però què té a veure el sistema immunitari amb la microbiota intestinal?

L’intestí és l’organ amb la funció immune més important de l’organisme ja que està sempre en contacte amb estímuls que provenen de l’exterior (menjar, patògens, substàncies tòxiques, etc.). De fet, casi el 70% de totes les cèl·lules immunes es troben a la mucosa intestinal 8.

Aquestes cèl·lules immunes detecten les proteïnes de la dieta, prevenint així l’aparició d’al·lèrgies alimentàries, i també lluiten contra microorganismes patògens, virus i bacteris.

Per tant, qualsevol canvi de composició en els microorganismes de l’intestí influencia directament el sistema immune i pot prevenir o afavorir l’aparició de malalties.

Important!

L’efecte dels probiòtics sobre el sistema immunitari és difícil de generalitzar. La resposta immunitària dependrà del tipus de probiòtics i de l’estat del sistema immunitari de la persona que prèn els probiòtics, ja que la resposta no serà la mateixa en una persona saludable que en una persona refredada o que pateixi de càncer.

A part d’interaccionar amb el sistema immune, els probiòtics també tenen altres mecanismes d’acció, com ara produir substàncies que inhibeixen als patògens o reduir el pH de l’intestí i crear un ambient desfavorable per la supervivència dels patògens 9 10 11.

Com funcionen els probiòtics
Mecanismes descoberts mitjançant els quals els probiòtics exerceixen efectes beneficiosos per la sault.

Per què serveixen els probiòtics?

L’extensa recerca en probiòtics que s’ha fet fins al moment ha donat lloc a bastanta confusió. És difícil concloure que els probiòtics funcionen per una determinada malaltia, ja que, molts cops, que un probiòtic funcioni o no depèn del tipus de probiòtic, la freqüència i la dosi en que es pren, l’edat de la persona que se’l pren i els bacteris que aquesta persona ja té al seu estómac .

Important!

Recorda que a l’hora d’escollir un probiòtic sempre has de tenir en compte per què el vols fer servir, ja que diferents tipus de probiòtics tenen diferents efectes sobre el cos humà.

Per exemple, el Lactobacillus rhamnosus GG pot reduir el risc de patir dermatitis atòpica però no de patir altres malalties, així com un altre tipus de Lactobacillus no tindrà cap efecte sobre la dermatitis 12.

Prevenció i millora dels símptomes de vàries malalties

Càries

Canvis en els microorganismes que viuen a la boca poden resultar en el creixement d’un determinat tipus de bacteris que causen càries. Varis estudis demostren que l’administració de probiòtics redueix el risc de patir càries, tant en nens com en adults 13 14.

Dermatitis atòpica

En aquest cas els resultats dels estudis són bastant diversos.

Per una banda, una revisió que incloïa 12 estudis clínics en 781 nens va trobar que no hi havia diferències entre el grup que va rebre probiòtics pel tractament de l’èczema i el grup que va rebre placebo 15.

No obstant, el tipus de probiòtics que s’utilitzaven en els 12 estudis clínics eren diferents, així que potser algun tipus concret de probiòtic si que pot ser eficaç. Per exemple, un estudi va demostrar que els nens amb èczema atòpic que prenien probiòtics del tipus Bifidobacterium lactis Bb-12 o Lactobacillus GG notaven una millora en la gravetat i l’extensió de l’èczema 16.

Això demostra la importància de fixar-nos en el tipus de probiòtic a l’hora d’utilitzar-lo per prevenir o curar una certa condició.

Diarrea

Diversos estudis científics han demostrat que els probiòtics són efectius per la prevenció i el tractament de la diarrea, tant si es dóna pel fet de viatjar com pel fet de prendre antibiòtics 17 18 19.

En el cas de la diarrea infecciosa, els probiòtics han demostrat ser efectius tant per reduir el risc de patir diarrea com per reduir la duració dels símptomes, sempre que es prenguin conjuntament amb una teràpia de rehidratació 20.

Malalties causades per Helicobacter pylori

Els resultats que demostren l’efectivitat dels probiòtics per tractar malalties causades pel bacteri Helicobacter pylori  (com ara úlceres, gastritis o alguns tipus de linfomes) són bastant contradictoris.

Per exemple, per una banda tenim estudis que confirmen que l’administració de probiòtics que contenen Lactobacillus juntament amb antibiòtics augmenta l’eradicació del bacteri Helicobacter pylori 21.

Però per altra banda, hi ha estudis que han trobat que l’administració de probiòtics juntament amb antibiòtics no millorava la malaltia 22.

Fins al moment, cap estudi ha demostrat que el tractament només amb probiòtics pugui erradicar 100% la infecció per Helicobacter pylori 23.

Restrenyiment

Els probiòtics són efectius per disminuir el restrenyiment tant en adults com en nens. Varis estudis demostren com prendre probiòtics ajuda a anar de ventre més sovint a aquells que sofreixen de restrenyiment crònic 24 25.

Vaginosis

La vaginosis és la infecció vaginal més comuna entre dones i és deguda a un desequilibri dels microorganismes vaginals. Causa mal olor i malestar.

Varis estudis han demostrat que ingerir probiòtics és beneficiós en cas de patir vaginosis. No obstant, no es considera que hi hagi suficient evidència per confirmar-ho ja que cada estudi utilitza diferents tipus de probiòtics i en quantitats diferents 26 27 28.

També s’han dut a terme investigacions per determinar l’efecte dels probiòtics en altres malalties, com ara el càncer, però les investigacions són limitades ja que només s’han dut a terme in vitro (fóra d’organismes vius) i, per tant, calen estudis en humans per confirmar els resultats 29.

Utilitat dels probiòtics
Condicions en les que l’ús dels probiòtics, sempre de forma adequada, pot ser útil per la prevenció o tractament de la condició.

A tenir en compte…

Tot i que els probiòtics han existit des de fa molts i molts anys, encara ens trobem en una etapa inicial d’entendre ben bé com funcionen i com desevolupar-los de forma efectiva per l’ús humà. Queda molta investigació per fer en el camp dels probiòtics per poder afirmar rotundament quins són els seus beneficis i saber amb exactitud quines malalties permeten prevenir o curar.

Recorda sempre que l’eficàcia dels probiòtics depèn de la dosi, el tipus de probiòtics i la freqüència amb la que es prenen. Els estudis sobre aquests temes solen ser bastant variats i per això els científics s’estan posant les piles per determinar per què serveix cada tipus de probiòtic o mescla de probiòtics i com mantenir els probiòtics en les condicions desitjades durant el procés de fabricació.

En un estudi recent, un grup de científics van administrar una mescla de 11 probiòtics a 25 voluntaris sans durant un mes. Durant aquest temps, agafaven mostres de diferents parts de l’estómac i els intestins i les analitzaven. En la meitat dels casos, els probiòtics eren excretats sense quedar-se dins del cos, i en la resta, els probiòtics no podien col·lonitzar l’estómac o els intestins ja que la microbiota allà present no els hi permetia.

Aquests científics reclamen que els probiòtics del futur hauran de ser fabricats a mida per cada persona, ja que tots tenim una microbiota intestinal diferent. També proposen que a l’hora d’estudiar l’efecte dels probiòtics no es pot analitzar només la femta, sinó que es necessiten mostres extretes directament de la mucosa intestinal 30.

Conclusions

Al cap i a la fi has de tenir en compte que els probiòtics són una ajuda i que no serveixen de res si primer no es canvien altres hàbits de vida saludable, com ara una bona dieta, fer exercici físic o un bon estat psicològic. Si prens un suplement de probiòtics i després menges patates fregides i estàs assegut al sofà tot el dia, l’únic que estàs fent és llençar els diners.

La majoria de vegades, amb una dieta variada i equilibrada n’hi ha prou per obtenir els nurtients que necessitem i els beneficis que tantes marques de probiòtics reclamen que només pots obtenir prenent suplements de probiòtics.

Dit això, els probiòtics, sempre que es prenguin de forma adequada, poden resultar beneficiosos i útils en determinades situacions. Per exemple, quan la dieta no és suficient per millorar algun problema de salut, com ara la diarrea o el restrenyiment, o quan en la dieta manquen aliments que afavoreixin una microbiota intestinal equilibrada.

Recorda sempre que els probiòtics no són un medicament i que en cap cas pot substituir el tractament prescrit per un professional de la salut. Si creus que necessites probiòtics, demana sempre consell a un especialista abans de prendre’t un probiòtic. Avui en dia hi ha molts probiòtics al mercat que pots comprar directament a la farmàcia o per Internet i, tal com t’hem explicat abans, el tipus de probiòtic, la dosi i quan te’l prens és important perquè exerceixi l’efecte desitjat.


rEFERÈNCIES
  1. Revised estimates for the number of human and bacteria cells in the body. Ron Sender et al, PLoS One Biology, 2016.
  2. The gut microbiome and obesity. George Kunnackal John i Gerard E. Mullin, Current Oncology Reports, 2016.
  3. Long-term impacts of antibiotic exposure on the human intestinal microbiota. C. Jernberg et al, Micorbiologia, 2010.
  4. Probiotics. V. Gupta i R. Garg, Indian Journal of Medical Microbiology, 2009.
  5. Probiotics. Nancy Toedter Williams, American Journal of Health-System Pharmacy, 2010.
  6. Probióticos y prebióticos. Organización Mundial de Gastroenterología, 2011.
  7. Probiotics: Healthy bugs and nourishing elements of diet. Vijayendra Pandey et al, Journal of International Society of Preventive & Community Dentistry, 2015.
  8. Allergy and the gastrointestinal system. G. Vighi et al, Clinical & Experimental Immunology, 2008.
  9. Mechanisms of probiotic action: Implications for therapeutic applications in inflammatory bowel diseases. Charles Vanderpool et al, Inflammatory Bowel Diseases, 2008.
  10. Mechanisms of action of probiotics: recent advances. SC. Ng et al, Inflammatory Bowel Diseases, 2009.
  11. Probiotic mechanisms of action. Miriam Bermudez-Brito et al, Annals of Nutrition and Metabolism, 2012.
  12. Probiotics for prevention of atopy and food hypersensitivity in early childhood: A PRISMA-compliant systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. Guo-Qiang Zhang et al, Medicine, 2016.
  13. Probiotics: Healthy bugs and nourishing elements of diet. Vijayendra Pandey et al, Journal of International Society of Preventive & Community Dentistry, 2015.
  14. Effect of long–term consumption of a probiotic bacterium, Lactobacillus rhamnosus GG, in milk on dental caries and caries risk in children. L. Näse et al, Caries Research, 2001.
  15. Probiotics for treating eczema. Robert John Boyle et al, Cochrane Database Systematic Review, 2008.
  16. Probiotics in the management of atopic eczema. E. Isolauri et al, Clinical & Experimental Allergy, 2008.
  17. Meta-analysis of probiotics for the prevention of traveler’s diarrhea. Lynne V.McFarland, Travel Medicine and Infectious Disease, 2007.
  18. Efficacy of Lactobacillus GG as a diarrheal preventive in travelers. Eileen Hilton et al, Journal of Travel Medicine, 1997.
  19. Efficacy of probiotics in prevention of acute diarrhoea: a meta-analysis of masked, randomised, placebo-controlled trials. Sunil Sazawal et al, The Lancet Infectious Diseases, 2006.
  20. Probiotics for treating infectious diarrhoea. SJ Allen et al, Cochrane Library, 2003.
  21. Lactobacillus-containing probiotic supplementation increases Helicobacter pylori eradication rate: Evidence from a
    meta-analysis
    . Xi Zheng et al, Revista Española de Enfermedades Digestivas, 2013.
  22. Probiotic supplementation does not improve eradication rate of Helicobacter pylori infection compared to placebo based on standard therapy: a meta-analysis. Chao Lu et al, Nature Scientific Reports, 2016.
  23. Helicobacter pylori and Probiotics. Drahoslava Lesbros-Pantoflickova et al, The Journal of Nutrition, 2007.
  24. Efficacy of prebiotics, probiotics, and synbiotics in irritable bowel syndrome and chronic idiopathic constipation: systematic review and meta-analysis
  25. Pediatric functional constipation treatment with Bifidobacterium-containing yogurt: a crossover, double-blind, controlled trial.
  26. Uso de probióticos en las vaginosis bacterianas. AM Mur Pérez et al, SEMERGEN – Medicina de Familia, 2017.
  27. Bacterial vaginosis: a review on clinical trials
    with probiotics
    . Paola Mastromarino et al, New Microbiologica, 2013.
  28. Effects of probiotics on the recurrence of bacterial vaginosis: A Review. Aziz Homayouni et al, Journal of Lower Genital Tract Disease, 2014.
  29. Benefaction of probiotics for human health: A review. RoutGeorge Kerry et al, Journal of Food and Drug Analysis, 2018.
  30. Personalized gut mucosal colonization resistance to empiric probiotics is associated with unique host and microbiome features. Niv Zmora et al, Cell2018.

Cap Comentari

Deixa una Resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

×