La paradoxa de l’elecció

20/09/2019 Cap Comentari

Actualment, tenim tantes opcions al nostre voltant que, fins i tot, les decisions del dia a dia poden semblar-nos complexes i difícils. La vida està plena d’eleccions que hem de prendre: des de quina peça de roba volem comprar fins a escollir a quin dentista anar, passant per triar quina carrera fer o què sopar avui. Tenir més opcions incrementa les possibilitats de trobar aquella que és perfecta i, per tant, estar feliços i satisfets. Però, què passa si és tot al contrari?

La paradoxa de l’elecció

Tendim a associar la felicitat amb la llibertat i definim la llibertat com la possibilitat de triar sense restriccions. Per tant, com més opcions tinguem per triar, més lliures i feliços en sentim.

No obstant, s’ha demostrat que el fet de tenir moltes opcions disponibles pot ser causa d’infelicitat i axiò es coneix com la paradoxa de l’elecció . El nostre cervell es va desenvolupar en una època en que no s’havien de triar massa coses; es menjava el que hi havia disponible, es dormia quan es podia i els amics eren la gent de la tribu. Després de milions d’anys de sobreviure basant-nos en decisions molt bàsiques, pot ser que no estiguem preparats biològicament per enfrontar-nos al gran nombre d’opcions que el món modern ens presenta cada dia.

Com es va descobrir?

El primer experiment relacionat amb “la paradoxa de l’elecció” es va dur a terme l’any 2000 als Estats Units. Abans, s’havien dut a terme diferents estudis on es concloïa que tenir més d’una opció era millor que no tenir-ne cap, però les opcions entre les quals et donaven a triar eren molt limitades (normalment, entre 2 i 6) 1 2.

Què passa quan el nombre d’opcions entre les quals triar és molt més elevat i les diferències entre una opció i una altra són mínimes?

L’any 2000, un parell d’investigadors de Califòrnia van dur a terme 3 estudis per investigar aquesta hipòtesi. El primer estudi es tractava d’instal·lar una taula de degustacions de melmelada en un mercat local i estudiar el comportament dels compradors durant 2 dies. Durant la meitat del temps, en la taula de degustacions hi havia només 6 tipus de melmelada, és a dir, les opcions entre les quals triar eren limitades. Durant l’altra meitat del temps, hi havia 24 tipus diferents de melmelada entre les quals triar. Els compradors podien provar tantes melmelades com volguessin i se’ls oferia un val de descompte per quan volguessin comprar-ne una.

De tots els compradors que van passar per davant de la taula de degustació amb 24 melmelades, el 60% es van aturar a tastar-ne. En canvi, només el 40% dels compradors que van passar per davant la taula de degustació amb 6 melmelades es van aturar. En conclusió, com més varietat més atracció inicial per part dels compradors.

Però ara ve la part interessant. Quasi el 30% de les persones que es van aturar a la taula de 6 melmelades van acabar comprant-ne una, mentre que només el 3% de les persones que es van aturar a la taula de 24 melmelades van acabar comprant-ne. Això va demostrar que si a una persona li ofereixen moltes opcions entre les quals triar, aquella persona és probable que compri menys 3.

Experiment mermelada
Experiment realitzat l’any 2000 on es va demostrar que tenir més opcions de producte entre les quals triar bloquejava a les persones a l’hora de comprar i disminuïen les vendes.

Els següents dos estudis van ser similars. El primer estudi mostrava que estudiants universitaris tenien més probabilitat d’escriure un assaig extracurricular, i l’escribien de més qualitat, quan tenien 6 temes entre els quals triar que quan en tenien 30.

En l’altre estudi, els participants podien tastar diferents xocolates. Un grup podia triar les xocolates que volia tastar mentre que per a l’altre grup les xocolates ja estaven escollides. Els resultats coincidien amb el primer estudi: les persones del grup al qual ja li havien escollit les xocolates, és a dir, aquelles que tenien menys opcions per triar, van acabar comprant més i van reportar estar més satisfets amb la compra 4.

Molts estudis van seguir investigant la paradoxa de l’elecció i de tots ells se’n poden extreure dues conclusions: com més opcions tenim més ens paralitzem a l’hora de triar i menys satisfets estem amb l’elecció que hem fet.

Massa opcions poden paralitzar-nos

Com podem saber quina opció és la millor si en tenim 2389 per triar? O fins i tot només quan hem de triar entre 46 opcions? Com podem triar correctament quan hi ha tantes opcions que ni tan sols sabem informació sobre totes elles? Què passa si hi ha una opció que ni tant sols sabem que existeix?

Com és fàcil de veure, en la majoria dels casos, tenir massa opcions fa que escollir sigui una tasca aclaparadora per a la majoria de nosaltres i acabem per no fer res.

És a dir, quan som lliures de triar tot allò que volem, se’ns fa més difícil decidir.

Acabem menys satisfets quan tenim moltes opcions que quan només en tenim una

La satisfacció disminueix quan tenim moltes opcions entre les quals escollir. Llavors, entrem en un cercle viciós de pensament que ens fa estar menys satisfets i més infeliços 5 6. Per què ens passa això?

  1. Les nostres expectatives augmenten.
  2. Ens penedim de la nostra elecció perquè ens imaginem que el que no hem escollit és millor que el que sí hem escollit
  3. Les altres opcions ens semblen més atractives.
  4. Ens sentim menys satisfets amb els resultats, encara que aquests siguin bons, i ens autoculpem.
Quan tenim moltes opcions entre les quals triar, entrem en un cercle viciós de pensament que ens fa estar menys satisfets. Aquest cercle es composa de 4 fases: creixement de les expectatives, penediment, pensar que no s’ha triat bé i autoculpa.

1. Escalada d’expectatives

Quan tenim moltes opcions, esperem trobar l’opció perfecta per nosaltres. Probablement hi haurà una opció que serà molt bona però poques vegades serà perfecta, així que al final acabem més decebuts que si no tinguéssim cap altra opció.

Posarem un exemple:

Pensa en el dia que vas a comprar-te roba. Imagina que avui estàs buscant uns texans nous. Fa uns anys, només existien un tipus de texans. Podien ser horribles i no haver-hi tantes talles, però això era el que hi havia. Avui en dia, anem a la botiga i trobem milers de texans diferents, així que esperem trobar-ne uns que siguin perfectes per nosaltres: el color que busquem, la nostra talla, la forma que ens hem imaginat, etc. Si només en trobem uns que estan bé però que no compleixen totes les nostres expectatives, ens sentim decebuts ja que comparem el que tenim amb el que esperavem.

Fa anys era fàcil sorprendre’s i, per tant, complaure’s. Avui dia esperem la perfecció, així que no hi ha lloc per a sorpreses i ens sentim més descontents.

2. Penedir-se de l’elecció que hem fet

Si no ens agrada l’elecció que hem fet, és fàcil imaginar com una altra opció hauria estat molt millor. Aquesta alternativa imaginària ens indueix a lamentar la decisió que vam prendre i aquests penediments perjudiquen la nostra satisfacció, encara que el que hem acabat triant fos una bona opció.

Posarem un exemple:

Als Estats Units es va dur a terme un estudi amb estudiants d’últim any d’universitat a punt de graduar-se que estaven buscant feina. Se’ls va fer una enquesta inicial per veure si buscaven una feina que els satisfés i fos acceptable o ve una feina que fos la millor de les millors. Després, se’ls va fer un seguiment durant l’any que buscaven feina. Es va descobrir que els estudiants que volien la millor feina van aconseguir feines amb sous que eren un 20 % més alts. No obstant, estaven menys satisfets amb les feines que havien obtingut i ho havien passat més malament durant el procés de buscar feina. Això és degut a que els que buscaven la millor feina tenien tantes opcions entre les quals triar que no van tenir temps d’estudiar-les en detall una per una i, per tant, no sabien si realment havien près la decisió correcta 7.

Com més opcions tinguem, més fàcil és lamentar-nos de no haver-ne escollit una de diferent.

3. Costos d’oportunitat

Quan triem fer una cosa, decidim no fer-ne d’altres que poden semblar molt atractives i cridar-nos l’atenció. Això fa que allò que hem triat ens sembli menys atractiu.

Posarem un exemple:

Imagina’t que estàs de vacances, estirat en una platja paradisíaca degustant el teu cocktail preferit i llegint un llibre. De cop mires el mòbil i veus que avui tots els teus amics han quedat per celebrar l’aniversari d’un d’ells i et passes el dia mirant el mòbil per veure què diuen i quines fotos envien i pesant que tant de bo poguessis ser allà.

4. Autoculpar-se

Quan no hi ha massa opcions entre les quals escollir, culpem al món, al fet que no hi ha més opcions o a la persona que no ha inventat el que volem.

En canvi, quan hi ha moltes opcions, ens solem culpar a nosaltres mateixos perquè podríem haver escollit una altra opció i no ho hem fet.

Potser a vegades la felicitat ve quan limitem les nostres opcions, en compte d’incrementar-les.

La paradoxa de l’elecció en el món modern: Por a Perdre’s alguna cosa (FoMO)

A mesura que el món va evolucionant, cada cop hi ha més i més abundància material i tenim més opcions entre les quals triar. Amb l’aparició de les xarxes socials s’ha obert un món de possibilitats i podem saber què està fent la gent, on estan i què pensen en cada moment. Estem envoltats de llocs meravellosos on anar, de plans fantàstics que fer i de gent interessant que conèixer – i això és meravellós!

Però quan ens hem de comprometre a fer una sola cosa, només cal que pensem en tot allò que se’ns escapa i no podem fer. Sabem que hem anat de viatge a Grècia, però per tant hem deixat d’anar a Egipte; que tenim una feina que està bé, però que algú altre ha aconseguit aquella feina amb la que tant somniavem; o que estem menjant un deliciós crêpe, però que per això hem deixat de menjar aquell gelat que tenia tant bona pinta. Això es coneix com “fear of missing out” (por a pedre’s alguna cosa) o FoMO 8.

Hi ha estudis que demostren que com més temps passem a les xarxes socials, més elevat són els nivells de FoMO i això pot conduir a problemes com ara l’ansietat 9 10.

Trobar l’equilibri

Després de tota l’explicació ja ha quedat clar que més no sempre és sinònim de millor. Llavors, com podem trobar l’equilibri adequat entre el nombre d’opcions que tenim i sentir-nos satisfets?

En un estudi dut a terme l’any 2015, un grup de científics van analitzar un total de 99 estudis relacionats amb la facilitat que tenim per escollir i van mirar específicament aquells casos en que un nombre reduït d’opcions entre les quals triar ajudava a millorar les vendes 11. De tots aquests estudis van concloure que hi ha quatre casos en els que tenir poques opcions és millor que tenir-ne moltes:

  • Quan volem triar de forma ràpida i senzilla
  • Quan el producte que volem és molt complex
  • Quan és difícil comparar entre una alternativa i una altra perquè són molt semblants
  • Quan no tenim clar el que volem (no tenim cap preferència)

De manera que com veieu, tenir algunes opcions és definitivament millor que no tenir-ne cap, però tenir-ne masses no és millor que tenir-ne només algunes.

Situacions ens les quals tenir menys opcions és millor que tenir-ne moltes
Hi ha situacions ens les que tenir menys opcions entre les quals triar ens beneficia.

👉 Passa a l’acció!

El pròxim cop que et sentis paralitzat perquè has de prendre una decisió, recorda aquests consells:

  • Limita les teves opcions.
    Posa un límit a les opcions entre les quals vols escollir. Decideix que sempre triaras entre 3, 4 o 5 opcions. Un cop les tinguis, no busquis més enllà. Per exemple, si has de triar on anar de vacances el pròxim estiu, agafa 3 llocs que t’agradin i no en busquis més. Llavors, tria entre aquests 3 llocs.
  • Res de comparacions.
    A l’hora d’escollir no et comparis amb els altres. Cada persona és diferent: tenim diferents habilitats, diferents punts forts i diferents punts febles. No podem basar-nos en si som bons o no en una cosa comparant-nos amb els altres. És millor fixar-nos en que tenim d’especial i com ens sentim amb nosaltres mateixos. Per exemple, nosaltres acabem de començar aquesta web. Si ens comparem amb altres webs que hi ha i que estan molt més avançades, no haguéssim creat la nostra.
  • Gràcies, gràcies i més gràcies.
    Estigues agraït per l’opció que has triat. Potser no és una opció perfecta o potser n’hi havia una altra de millor, però al cap i a la fi has tingut l’opció d’escollir i només per això cal estar agraït. Donar gràcies et farà adonar de coses a les que no hi prestes atenció i farà que et sentis molt millor.

Recursos relacionats

TED Talk on Barry Schwartz explica la paradoxa de l’elecció (àudio en anglès i subtítols en castellà).


rEFERÈNCIES
  1. Intrinsic motivation and the process of learning: Beneficial effects of contextualization, personalization, and choice. Diana I. Cordova i Mark R. Lepper, The Journal of Educational Psychology, 1996.
  2. The illusion of control. Ellen J. Langer, Journal of Personality and Social Psychology, 1975.
  3. When choice is demotivating: Can one desire too much of a good thing? Sheena S. Iyengar i Mark R. Lepper, Journal of Personality and Social Psychology, 2000.
  4. When choice is demotivating: Can one desire too much of a good thing? Sheena S. Iyengar i Mark R. Lepper, Journal of Personality and Social Psychology, 2000.
  5. More freedom of choice but less preference satisfaction in parametric situations. Hanna van Loo, Rationality and Society, 2010.
  6. Maximizing versus satisficing: Happiness is a matter of choice. Barry Schwartz, Journal of Personality and Social Psychology, 2002.
  7. Doing better but feeling worse: Looking for the “best” job undermines satisfaction. Sheena S. Iyengar et al, Psychological Science, 2006.
  8. The paradox of choice, 10 years later. Interview to Barry Schwartz, 2017.
  9. Beyond “Facebook addiction”: The role of cognitive-related factors and psychiatric distress in social networking site addiction. Halley M. Pontes et al, Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 2018.
  10. Investigation of problematic mobile phones use and Fear of Missing Out (FoMO) level in adolescents. Sibel Coskun i Gonca Karayagız Muslu, Community Mental Health Journal, 2019.
  11. Choice overload: A conceptual review and meta-analysis. AlexanderChernev et al, Journal of Consumer Psychology, 2015.

Cap Comentari

Deixa una Resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Últims Posts

Trobo Aventura’t molt interessant i vull estar a l’última!

Envieu-me les notícies directament al correu

Política de privacitat
×