En què consisteix l’economia circular?

29/10/2019 Cap Comentari

El model econòmic actual es basa en crear productes, utilitzar-los i llençar-los. Axiò està produïnt la generació de més i més residus i l’esgotament de les matèries primeres. L’economia circular es presenta com una solució al model actual i pretén canviar la forma de produir i dissenyar els productes i materials per reduir l’impacte mediambiental i arribar generar zero residus.

Introducció a l’economia circular

Per què sorgeix l’economia circular?

Actualment, els humans extraiem i usem aproximadament el 50% més de recursos naturals que fa 30 anys. Estem parlant de 60.000 milions de tones de matèries primeres cada any, que és equivalent al pes de 12 millions d’elefants o 1.000 cops el pes de la Gran Muralla Xina! Això és degut principalment al creixement de la població i l’economia i al canvi en els patrons de consum de la societat actual 1.

En els pròxims anys, es preveu que continuï la tendència d’accelerar l’explotació dels recursos naturals i, com a conseqüència, la generació de més i més residus 2. S’estima que l’extracció de recursos naturals podria arribar a créixer un 66,6% de cara a l’any 2030, és a dir, s’estarien extraient 100.000 milions de tones 3.

L’ús que fem a escala global dels recursos, així com els residus i les emissions que generem, ens han portat a assolir nivells mai vistos quant al canvi climàtic i degradació del mediambient 4 . La quantitat de materials que extraiem de la natura i la rapidesa amb la que ho fem són responsables del 50% de les emissions de carboni a nivell global i han resultat en una pèrdua del 90% de la biodiversitat.

S’està descobrint que l’impacte sobre el planeta és molt més gran del que s’estimava 5. A més, l’increment de l’extracció de recursos no només es veu reflexat en problemes mediambientals, sinó que també està lligat a problemes socials i està posant l’estabilitat de l’economia en perill 6.

Degut a que el model d’economia actual presenta tots aquests problemes, s’han de buscar solucions, i així va sorgir l’economia circular.

Gràfic recursos, emissions carboni, població i economia
Gràfic que mostra l’evolució de la població, de les emissions de diòxid de carboni, del valor econòmic (Producte Mundial Brut) i de l’extracció de recursos des de l’any 1900 fins al 2050 (de l’any 2019 al 2050 es basa en estimacions) 7 8.

Què és l’economia circular?

L’economia circular es presenta com una alternativa al model d’economia actual. Es tracta d’un sistema econòmic que té com a objectiu eliminar els residus i usar els recursos de forma continua.

Perquè una economia sigui circular els productes s’han de reutilitzar, compartir, reparar, reciclar i refabricar, creant així un cercle tancat que minimitza l’ús de recursos i la creació de residus, emissions de CO₂ i pol·lució 9.

L’objectiu de l’economia circular és mantenir els productes i les infraestructures en ús durant més temps i així millorar la productivitat d’aquests recursos. Tots els residus s’haurien de convertir en matèria prima per un altre procés.

Economia circular vs. Economia lineal

L’economia circular presenta un model totalment contrari al model d’economia actual (l’economia lineal), que es basa en agafar recursos, fabricar productes i acabar-los llençant. Com a conseqüència s’esgoten els combustibles fòssils i els recursos naturals 10.

Qualsevol dels tres passos de l’economia lineal (extracció, fabricació i llençament) afecten l’ecosistema de diferent manera. L’extracció de matèries primeres comporta un consum molt elevat d’aigua i energia, emet substàncies tòxiques i fa malbé la natura. La fabricació de productes també està acompanyada d’un consum molt elevat d’aigua i energia i de la emissió de gasos tòxics. Finalment, el fet d’acabar llençant els productes als abocadors fa que s’ocupi espai de zones naturals i sovint s’infiltrin substàncies tòxiques al sòl 11.

Economia circular vs lineal
Model d’economia circular vs Model d’economia lineal (model actual).

Principis de l’economia circular

Regeneració dels sistemes naturals

Si ens fixem en la natura, podem observar que el concepte de residu no existeix; qualsevol residu és aprofitat per un altre ésser viu. L’economia circular pretén seguir aquest exemple: no només deixar de generar residus sinó intentar que tot pugui ser utilitzat amb una altra finalitat i retornat a la natura.

Ex.: Moltes depuradores utilitzen agents químics o biològics per eliminar el fòsfor de l’aigua, ja que si es troba en grans quantitats, el fòsfor disminueix la qualitat de l’aigua. El problema és que l’eliminació de fòsfor mitjançant agents químics o biològics produeix molts residus. Ostara, un empresa canadenca, ha desenvolupat un sistema de reactors mitjançant el qual el fòsfor es recull de les depuradores, s’ajunta amb magnesi i nitrogen, es solidifica i forma un compost que s’usa com a fertilitzant. Aquest fertilitzant es tira a la terra, les plantes creixen, els humans consumim les plantes i el fòsfor que s’obté dels excrements humans s’utilitza per tornar a començar el cicle.

Aquest sistema permet:
– Disminuir la quantitat de fòsfor de l’aigua (fent que així sigui de més qualitat)
– Crear un fertilitzant més segur pel mediambient i sostenible que els fertilitzants convencionals
– Reduir la quantitat de químics que s’utilitzen a la depuradora

L’any 2016, la Estación Depuradora de Aguas Residuales (EDAR) Sur de Madrid va instal·lar aquest sistema en la seva planta.

Funcionament dels reactors de la companyia Ostara per reduir la quantitat de fòsfor en l’aigua.

Ús d’energies renovables

L’economia circular aposta per l’ús d’energies renovables en comptes de combustibles fòssils. Aquestes energies duren molt més temps i són molt més respectuoses amb el planeta.

Alguns dels exemples més coneguts d’energies renovables són l’energia eòlica (mitjançant aerogeneradors), l’energia solar (mitjançant panells solars) o l’energia produïda per la biomassa (restes de material biològic que es poden cremar o convertir en biocombustible). No obstant, hi ha altres energies renovables menys conegudes i que també tenen un potencial molt gran, com ara l’energia marina (energia produïda per les onades i el canvi de temperatura de l’aigua) o la fotosíntesi artificial (imitar les reaccions químiques de la fotosíntesi per produir energia).

Ús adequat de l’aigua

Del total de l’aigua del planeta, només el 2,5% és aigua dolça i la majoria és aigua subterrània o troba en glaceres.Encara que sembli impossible que aquesta aigua dolça s’esgoti, això no és així. Tots sabem que l’aigua que embrutem va a parar a les depuradores, es neteja, torna a la natura i està disponible un altre cop pel seu ús. Llavors com és possible que s’esgoti?

El problema principal és que gastem més aigua de la que dóna temps a netejar i tornar a la natura. Tota l’aigua destinada al consum humà acaba contaminada i no tenim suficients recursos per netejar-la ràpidament.

Un altre dels problemes és que el consum d’aigua està repartit de manera diferent entre els països i això fa que sigui difícil l’accessibilitat i la disponibilitat d’aigua en algunes zones.

L’economia circular té com a objectiu tractar l’aigua com un recurs finit i buscar maneres de reutilitzar-la.

Eliminar la pol·lució i els residus a l’hora de dissenyar productes

Molts dels residus i la pol·lució generats quan es fabriquen productes són conseqüència de les decisions que es prenen a l’hora de dissenyar-los. El 80% de l’impacte mediambiental que generarà la fabricació d’un producte es determina en l’etapa de disseny 12. Per tant, canviar la manera de dissenyar els productes, per exemple, fent que un subproducte es pugui usar per fabricar un nou producte o es pugui vendre a una altra companyia, reduiria els residus generats i l’impacte mediambiental d’aquests productes. 13.

Reutilització dels materials i els productes, tant biològics com tecnològics

Es tracta de dissenyar els productes de forma que aquests puguin ser reparats, reusats o refabricats. L’economia circular pretén reciclar els materials de forma correcta sinó que els productes, components i matèries primeres segueixin sent de gran qualitat durant tot el procés 14.

Ex.: L’empresa Hiut Denim Company es dedica a fabricar manualment texans d’alta qualitat. Aquesta empresa ofereix reparacions gratuïtes a tots els seus clients quan els texans estan desgastats, allargant la vida del producte i mantenint-lo en ús durant molts més anys.

Esquema que il·lustra els principis de l'economia circular
Esquema que il·lustra els principis de l’economia circular.

Exemples d’economia circular

L’economia circular no només es pot aplicar en alguns sectors en concret, com ara el sector de l’energia o la indústria tèxtil, sinó que es pot aplicar a qualsevol tipus de producte. Aquí explicarem en profunditat uns quants exemples de l’aplicació de l’economia circular en sectors molt diferents.

Exemple 1: Rype Office

Rype Office és una empresa anglesa que es dedica a amoblar oficines. Però ho fa d’una manera molt curiosa. Els clients tenen tres opcions entre les quals escollir: comprar mobiliari nou i retornar-lo (quan estigui vell o quan ja no el necessitin) en un sistema de recompra, comprar mobles refabricats a partir d’altres mobles, o reparar i actualitzar els mobles existents i tornar-los a tenir com si fossin nous. També hi ha l’opció de llogar el mobiliari pagant una quota cada mes.

El mobiliari està escollit de forma que sigui fàcil de refabricar i reciclar, abaratint així els costos als clients i podent reutilitzar el producte al final de la seva vida útil.

Vídeo explicació de Rype Office.

Exemple 2: Ecovative

Ecovative Design és una empresa biotecnològica que produeix productes per empaquetar totalment compostables. Avui en dia, els productes utilitzats per empaquetar són principalment plàstics que provenen del petroli i que s’estan convertint en un problema pel planeta.

Ecovative presenta una alternativa a aquests materials sintètics. El seus productes d’empaquetatge estan fabricats a partir de miceli cultivats en subproductes de l’agricultura. El miceli, que és l’estructura formada per les arrels dels bolets i ressembla una xarxa formada per fils, actua com si fós una cola, donant consistència al material i fent-lo compacte.

És a dir, s’agafen parts de les plantes de conreu que no s’utilitzen i que, per tant, tenen un valor econòmic molt baix, es netegen i s’inoculen amb el teixit dels bolets. El miceli creix ràpidament (5-7 dies) i no necessita ni aigua ni llum. Durant aquests dies de creixement, el miceli digereix les plantes de conreu i comença a agafar forma. Al final del procés, el material passa per un procés de deshidratació i escalfor per aturar el creixement del miceli i assegurar l’absència d’espores o al·lèrgens.

Quan l’empaquetatge ja ha fet la seva funció, el producte pot ser compostat a casa ja que és 100% compostable.

Vídeo de l’empresa Ecovative.

Exemple 3: Feel the peel

L’oficina de disseny i innovació Carlo Ratti Associati ha dissenyat un espremedor de suc de taronja que no només serveix per fer suc de taronja sinó que fabrica els vasos per beure el suc a partir de les pells de les taronges. Això crea zero residus i no es desaprofita res de la taronja.

L’espremedor fa 3,10 m d’altura i té una cúpula on s’hi poden guardar unes 1.500 taronges. A la seva base, té instal·lada una impresora 3D que fabrica els vasos a partir de la pell de les taronges.

Un cop les taronges s’han espremut, les pells s’acumulen a la base de la màquina. Allà s’assequen, es trituren i es mesclen amb àcid polilàctic, convertint-se en filaments de bioplàstic. Aquests filaments són el material que l’impresora 3D utilitza per fabricar els gots, que són totalment reciclables i biodegradables. Quan el teu suc s’ha acabat d’esprémer, el got està llest i s’omple amb el suc perquè el gaudeixis.

Vídeo del projecte Feel the Peel.

Exemple 4: Petit pli

Petit Pli és una marca que ha inventat un nou concepte de roba per nens. Les seves peces de vestir s’expandeixen fins a 7 talles i, per tant, només cal comprar 1 peça de roba en comptes de 7. Els nens poden utilitzar aquestes peces de roba des dels 9 mesos als 4 anys.

La roba Petit Pli està fabricada de teixits reciclats que són ultralleguers, resistents a l’aigua, al vent i transpirables. El producte pot ser 100% reciclat al final del seu ús. A més a més, la planta on es fabrica la roba obté el 30% de la seva energia a través de plaques solars.

Vídeo que explica com funciona la roba per nens Petit Pli.

Beneficis de l’economia circular

L’economia circular presenta diversos beneficis sobre l’economia lineal, tant a nivell econòmic com a nivell mediambiental.

A nivell econòmic

  • Estalvi de recursos: A nivell global, només un 9% de les matèries primeres es reciclen 15. L’economia circular té com a objectiu el reciclatge del 100% de les matèries primeres i, per tant, l’extracció de nous materials no seria necessària. Això afavoriria les empreses ja que no haurien d’estar pendents dels canvis de preu de les matèries primeres i de si aquestes s’esgoten 16.
  • Creixement econòmic: Els preus de les matèries primeres continuen augmentant cada vegada més. L’economia circular pretén separar el creixement econòmic del consum de matèries primeres. Així, si hi hagués una manca de matèries primeres o els seus preus pugessin, l’economia no es veuria afectada. El Pla Mediambiental de les Nacions Unides (The United Nations Environmental Plan, UNEP) va calcular que l’any 2050 l’economia global es beneficiaria d’uns 2 trilions de dòlars ($) l’any degut a l’ús més eficaç dels recursos 17.
  • Generació de més posicions de treball: El desenvolupament, la producció i el manteniment dels productes circulars requerirà mà d’obra especialitzada, cosa que farà augmentar el nombre de llocs de treball. Noves professions dedicades a l’economia circular com l’ecodisseny o la reutilització, la restauració, el reciclatge i la recuperació de productes locals 18. Un estudi realitzat l’any 2018, va concloure que el pas de l’extracció de matèries primeres a la reparació de productes crearia 700.000 llocs de treball a la Unió Europea, principalment a Europa central i oriental 19.

A nivell mediambiental

  • Reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle: L’economia circular es basa en l’ús d’energies renovables i netes per fer funcionar tot el sistema. Actualment, el 62% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle provenen de l’extracció, processament i producció de béns. El 38% restants s’emeten a la fase de subministrament i ús del producte 20. Si s’apliqués l’economia circular, les emissions causades per les indústries de la Unió Europea es reduirien un 56% l’any 2050 21.
  • Conservació de les reserves naturals: L’economia circular aspira a reduir al mínim l’extracció de matèries primeres, així com l’abocament de matèries primeres i residus en zones naturals 22.
  • Preservació de la qualitat del sòl, de l’aire i de l’aigua: El canvi cap a una economia circular afavoreix la preservació de la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl, disminuint l’ús de substàncies tòxiques i afavorint aigua potable neta i terres de conreu fèrtils. Per exemple, si s’establís una aproximació circular al sistema alimentari Europeu, es podria arribar a reduir un 80% l’ús d’adobs artificials, restaurant així l’equilibri del sòl 23.
Beneficis economia circular
Beneficis que pot aportar l’implementació d’un model d’economia circular.

Té conseqüències negatives l’economia circular?

Tal com hem vist, l’economia circular presenta una solució a molts dels problemes relacionats amb el món actual, com ara el canvi climàtic, la falta de recursos, la manca de treball, etc., però també hem de parar-nos a analitzar detingudament si l’economia circular pot provocar conseqüències a llarg termini.

A l’hora d’implementar un model d’economia circular, s’ha de mesurar l’impacte previst i real de cada acció que s’implementa i veure com afectaran la societat, l’economia i el planeta.

Hi ha 3 factors clau que s’han d’evaluar:

1. L’impacte laboral

Tal com hem mencionat abans, l’economia circular pot canviar totalment la manera en la qual treballem i pot crear nous llocs de treball. No obstant, també pot eliminar altres llocs de treball.

Per exemple, si s’apliqués l’economia circular, s’extraurien moltes menys matèries primeres, fent que el nombre de llocs de treball en el sector miner disminuïs. S’estima que l’any 2030 s’hauran creat 18 milions de nous llocs de treball relacionats amb l’economia circular però se’n perdran 1 milió relacionats amb l’extracció i la refinació del petroli 24.

2. Els nivells de consumisme

Vivim en una societat consumista i els nivells de consumisme no paren d’augmentar amb el pas del temps. L’economia circular proposa un model que redueix el consum de productes totalment nous i aposta pel reciclatge i la reutilització dels productes, però s’ha de triar bé l’estratègia que es segueix amb cada producte perquè no acabi generant encara més consum.

Posem per exemple el cas de la roba. A nivell mundial, es preveu que l’any 2030 la indústria tèxtil hagi crescut un 81%, produint més de 102 milions de tones de productes nous 25. Imaginem-nos que s’implementa l’economia circular en la indústria tèxtil i es decideix que tota la roba es recicli. Molta gent buidaria els seus armaris quan es cansés de la roba, la llençaria a reciclar i se’n compraria de nova. En aquest cas, els consumidors es sentirien bé per haver contribuït a l’economia circular donant roba vella i trobarien lògic comprar-ne de nova. S’acabarien generant menys residus, ja que la roba es reutilitza, però es produiria també un augment del consumisme. Si l’estratègia fós reduir la producció de roba nova, probablement el consum disminuiria.

També hem de tenir en compte la mentalitat de la societat actual i l’important paper que juga el consumisme. Quanta gent estaria disposada a comprar menys roba? Les grans marques tèxtils disminuirien el nombre col·leccions de roba que treuen cada any?

3. La reducció dels residus vs. l’impacte del reciclatge

Un dels principals objectius de l’economia circular és la circularitat dels processos, que s’aconsegueix reciclant i reutilitzant els productes i materials, i que evita l’extracció de matèries primeres. Teòricament, això permet una millora en l’ús dels recursos en comparació amb l’economia lineal.

No obstant, aconseguir processos circulars pot comportar accions que comprometin la sostenibilitat global i pot ser sorprenentment costós quant a recursos. A vegades, els productes que es poden reciclar no són els més respectuosos amb el medi ambient.

Per exemple, es necessita uns 4 cops més energia per fabricar una llauna de plàstic o de metall que per fabricar una bossa compostable. Per altra banda, les llaunes es poden reciclar, mentre que les bosses no.

El procés de reciclatge en si també requereix l’ús de recursos. El paper s’ha de reduir fins que es converteix en polpa i llavors s’ha de reformular utilizant aigua, químics i energia. El metall s’ha de fondre o triturar, usant així energia i recursos.

Per tant, el reciclatge només és útil en els casos que els recursos usats per reciclar el producte són menors que els recursos utilitzats per crear i llençar un nou producte i que es necessita trobar un equilibri per tal de no arribar a l’esgotament dels recursos 26.

Factors que s’han d’evaluar abans d’implementar un model d’economia circular per evaluar si aquest podria tenir conseqüències negatives.

L’economia circular a Catalunya

Diversos projectes estan en marxa a Catalunya que pretenen reconduir l’economia cap a un model circular. Per analitzar l’evolució del país cap a l’economia circular s’utilizen diferents indicadors. En els darrers anys, alguns d’aquests indicadors han presentat una evolució positiva, com ara la disminució dels kg de residus municipals per càpita, l’augment de la recollida selectiva de residus o la disminució del consum d’aigua domèstic. Per altra banda, alguns dels indicadors han evolucionat negativament, com ara la disminució en el nombre d’empreses amb certificació EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) o la disminució en el volum d’aigua reutilitzat. Si voleu més informació sobre els indicadors i veure com han evolucionat amb els anys, cliqueu aquí.

L’economia Circular A Europa

Si parlem a nivell d’Europa, s’estima que una transició cap a l’economia circular podria afegir 900 bilions d’euros al producte interior brut l’any 2030. També podria incrementar els ingressos a les llars uns 3.000 € l’any i reduirïa les emissions de CO₂ 27.

L’any 2015, la Comissió Europea va aprovar un pla d’acció per accelerar la transició cap a una economia circular a Europa. Des de llavors, s’han introduït 54 noves mesures per canviar la vida dels productes cap a un procés circular.

Fins al moment, els primers passos que han donat les institucions cap a l’economia circular es basen en augmentar el reciclatge. No obstant, per assolir tot el potencial de l’economia circular és necessari que les institucions donin suport a la reducció de la producció de nous productes i materials usats, així com l’increment de la reutilització de productes 28.

Impacte de l'economia circular a Europa
Comparació de l’impacte econòmic i mediambiental de l’economia lineal vs. circular a Europa pels pròxims anys. Il·lustració adaptada d’un informe de la Ellen MacArthur Foundation 29.

👉 Passa a l’acció!

Si t’interessa el tema de l’economia circular i vols saber-ne més, et proposem diverses opcions:

  • Visita La Fàbrica del Sol, situada a Barcelona.
    La Fàbrica del Sol és un equipament d’educació ambiental promogut per l’Ajuntament de Barcelona. Fan diversos tallers orientats a entendre què és l’economia circular i com funciona. A més, tenen un edifici demostratiu on pots aprendre sobre les energies renovables i els edificis sostenibles.
  • Apunta’t a un curs sobre economia circular.
    La plataforma edX ofereix un curs introductori sobre economia circular creat per la Universitat de Delft i la Ellen MacArthur Foundation. El curs és gratuït i, si estàs interessat, pots pagar al finalitzar-lo per obtenir un diploma. ATENCIÓ: el curs és en anglès.
  • Participa en alguna activitat relacionada amb l’economia circular.
    L’Observatori d’Economia Circular de Catalunya té una agenda amb diverses activitats relacionades amb l’economia circular, com ara visites a deixalleries, xerrades i events.

Recursos relacionats

Vídeo que explica què és l’economia circular.
Vídeo de la fundació Ellen MacArthur sobre l’economia circular (en anglès).

rEFERÈNCIES
  1. Overconsumption? Our use of the world’s natural resources. Friends of the Earth Europe, 2009.
  2. Global waste management outlook. United Nations Environment Programme, 2015.
  3. Overconsumption? Our use of the world’s natural resources. Friends of the Earth Europe, 2009.
  4. Global resources outlook 2019: Natural resources for the future we want. B. Oberle et al, IRP, 2019.
  5. Global resources outlook 2019: Natural resources for the future we want. B. Oberle et al, IRP, 2019.
  6. Circular economy and the matter of integrated resources. Anne PM Velenturf et al, Science of the Total Environment, 2019.
  7. The circularity gap report. Circle Economy, 2019.
  8. World Population Growth. Max Roser et al, Our World in Data, 2019.
  9. Ellen MacArthur Fundation
  10. From linear to circular economy: PSS conducting the transition. Gustavo Michelini et al, Procedia CIRP, 2017.
  11. Using planetary boundaries to support national implementation of environment-related Sustainable Development Goals. Paul Lucas i Harry Wilting, PBL, 2018.
  12. Amplifying Action on Resource Efficiency (EU Edition). Aldersgate Group, 2017.
  13. Quality of resources: A typology for supporting transitions towards resource efficiency using the single-use plastic bottle as an example. Eleni Iacovidou et al, Science of the Total Environment, 2019.
  14. Circular economy as an essentially contested concept. Jouni Korhonen et al, Journal of Cleaner Production, 2018.
  15. The circularity gap report. Circle Economy, 2019.
  16. Towards a circular economy. Ellen MacArthur Foundation, 2013.
  17. Resource efficiency: Potential and economic implications. A report of the International Resource Panel. P. Ekins, N. Hughes et al, UNEP, 2017.
  18. Towards the circular economy: Accelerating the scale-up across global supply chains. World Economic Forum, 2014.
  19. Impacts of circular economy policies on the labour market. Cambridge Econometrics, Trinomics i ICF, 2018.
  20. The circularity gap report. Circle Economy, 2019.
  21. The circular economy – a powerful force for climate mitigation. Material Economics Sverige AB, 2018.
  22. A future the planet can accommodate. Finish environment institute, 2018.
  23. Intelligent assets: Unlocking the circular economy potential. EllenMacArthur Foundation, 2016.
  24. Greening with jobs. International Labour Organization, WESO, 2018.
  25. Pulse of the fashion industry 2019 Update. Global Fashion Agenda, 2019.
  26. Closing the loop in a circular economy: Saving resources or suffocating innovations? Sophie Lian Zhou et al, CentER, 2018 (preliminary version).
  27. Growth within: A circular economy vision for a competitive Europe. Ellen MacArthur Foundation, 2015.
  28. Exploring institutional drivers and barriers of the circular economy: A cross-regional comparison of China, the US, and Europe. Valtteri Ranta et al, Resources, Conservation and Recycling, 2018.
  29. Grow within: A circular economy vision for a competitive Europe. Ellen MacArthur Foundation, 2015.

Cap Comentari

Deixa una Resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Últims Posts

Trobo Aventura’t molt interessant i vull estar a l’última!

Envieu-me les notícies directament al correu

Política de privacitat
×