Quant control tenim sobre el plàstic?

03/05/2019 Cap Comentari

El plàstic és un gran invent creat per la humanitat: ens fa la vida més còmoda i fàcil. Té molts beneficis ja que és un material barat, lleuger, resistent i pot adoptar pràcticament qualsevol forma. Podríem dir que la vida moderna seria impossible sense plàstic, però quant control en tenim ara?

El plàstic i el medi ambient

Una de les principals propietats del plàstic és la seva resistència, pot tardar fins a 1.000 anys en descompondre’s. La producció de plàsticno para d’augmentar a nivell mundial, en els últims 50 anys ha augmentat 20 cops: va passar de 15 milions de tones al 1964 a 311 milions de tones al 2014 1. Per fer-ho fàcil, 311 milions de tones és equivalent a aproximadament 12.400 piscines olímpiques plenes de plàstic.

El principal ús del plàstic és l’empaquetatge. A Europa, el 40% del plàstic fabricat s’usa per empaquetar coses 2. I què passa amb tot aquest plàstic que generem? Què se’n fa d’ell?

A Europa, el 39% del plàstic s’incinera, el 30% es recicla i el 31% restant acaba abocat a la terra o als oceans 3. Globalment, només el 12% del plàstic s’incinera i el 9% es recicla 4. La idea de pensar que la terra i els oceans estan plens de plàstic sembla de pel·lícula de ciència ficció, però és la realitat en què vivim. Fins al punt en què es calcula que al voltant del 60% del tot el plàstic produït al llarg de la història està acumulat a la natura 5. Avui en dia, per retirar tots els plàstics del mar serien necessaris 11.000 camions 6. I s’especula que a l’any 2050 hi haurà més plàstic als oceans que peixos 7. Només al mar Mediterrani es va calcular que a l’any 2015 hi havia entre 1.000 i 3.000 tones de plàstic, el que seria equivalent al plàstic abocat per uns 200 camions de deixalles 8

A banda d’això, el plàstic no es queda només a la superfície sinó que ha arribat a les zones més profundes dels oceans. Per exemple, s’han trobat restes de plàstic a la Fossa de les Marianes, la fossa marina més profunda coneguda, a uns 11 km de profunditat 9  i també a l’àrea de Hausgarten, situada a l’Àrtic, a uns 5,5 km de profunditat 10

Deixant de banda mars i oceans, actualment el plàstic també s’ha arribat a acumular en llocs tant remots com l’Everest 11 o l’illa Henderson, una illa inhabitada al sud del Pacífic 12. Un cop acumulat a la terra, encara que sigui en abocadors, el plàstic deixa anar químics tòxicsque es filtren en aigües subterrànies i van a parar a rius, llacs i oceans 13.

El plàstic i els animals

El plàstic no es degrada i desapareix com la matèria orgànica, sinó que es trenca cada cop en trossets més i més petits. Aquests trossets, anomenats microplàstics, són actualment una de les principals amenaces a la vida del planeta i els que en surten més perjudicats són els animals marins. Però com acaba el plàstic al mar?

Principalment degut a l’acció humana, majoritàriament inconscient. Per exemple, el plàstic que es tira a les deixalles i no es recicla. O el plàstic que llancem al carrer o a la natura i és arrossegat pel vent o l’aigua de la pluja. També a causa dels cosmètics, la pasta de dents i els xampús, que contenen plàstic, i al ser llançats a la pica van a parar al mar. El plàstic també pot provenir de vaixells de mercaderies, vaixells de pesca o de les deixalles tirades a la platja. Un cop el plàstic està a l’aigua i exposat a la radiació del sol es desintegra lentament convertint-se en microplàstic 14.

Aquest microplàstic és consumit pels peixos i altres animals marins. Molts d’ells consumeixen microplàstic perquè sembla o olora com el menjar 15. Al sud del Pacífic es va realitzar un estudi on es va trobar que 33 espècies de peixos que formaven part de la dieta dels habitants contenien partícules de plàstic 16. Científics de França i Malàisia van trobar un total de 36 petites peces de plàstic en els cossos de 120 peixos, entre els quals hi havia anxoves, verat i corballs 17

El plàncton és ingerit pels peixos, els quals són menjats per mamífers marins, que acaben acumulant plàstic al seu estómac 1819. I així el plàstic entra a formar part de la cadena alimentària. Al 2018, es va trobar una balena a Múrcia que va morir a causa d’ingerir 29 kg de plàstic, entre els quals hi havia xarxes de pesca, bosses de plàstic, cordes i fins i tot un bidó de plàstic 20.

Els animals marins no són els únics en confondre plàstic amb menjar. Un exemple curiós són els ocells marins. Aquests s’alimenten d’uns petits crustacis que s’alimenten d’algues. Quan les algues es desintegren al mar deixen anar una olor peculiar. Els ocells marins han après que allà on sentin aquesta olor hi haurà els crustacis. Ara bé, quan el plàstic es desintegra produeix la mateixa olor i se l’acaben menjant 21 22.

A part d’ingerir-lo, molts animals queden atrapats en objectes fabricats amb plàstic. Exemples d’això els podem observar en tortugues atrapades en el plàstic que uneix les llaunes de refresc, peixos atrapats en bosses de plàstic o mamífers atrapats en xarxes de pesca 23

El plàstic i els humans

El plàstic també ha arribat a afectar la salut humana. Per una banda, ens afecta a través dels aliments que mengem. Els microplàstics han entrat a formar part de la cadena alimentària i finalment han arribat als cossos humans. Els peixos i el marisc no són l’única font alimentària que pot contenir microplàstics, sinó que també en trobem a la sal marina 24, al pollastre 25, a la mel 26, a l’aigua embotellada 27 i fins i tot a la cervesa 28. De fet, un estudi realitzat a Austràlia ha descobert que una persona podria estar ingerint de mitjana uns 5 grams de plàstic cada setmana, Això és l’equivalent a una targeta de crèdit 29.

Per altra banda, el plàstic també interfereix amb la salut humana degut a les substàncies químiques que porta. Per exemple, el BPA és un químic produït en grans quantitats que s’usa en la producció d’un determinat tipus de plàstics. S’ha demostrat que aquest químic és tòxic i interfereix amb el sistema hormonal, tot i que avui en dia moltes empreses n’estan al corrent i cada vegada s’usa menys 30. Un altre químic usat en la producció del plàstic és el DEHP, que podria ser una causa de càncer 31. També s’ha demostrat que el BPA i el DEHP podrien interferir en l’embaràs 32

La recerca per determinar el nombre exacte de plàstic al món i plàstic consumit per les diferents espècies és difícil. Els resultats varien depenent de les zones i el tipus de plàstic estudiat. Encara es necessiten molts més estudis per investigar més a fons l’efecte del plàstic sobre els humans i la majoria dels experiments que estudien l’efecte d’aquests químics en la salut s’han dut a terme en ratolins i rates. No obstant, és un tòpic està en plena expansió i que cada vegada interessa a més científics i a la població en general.

Cicle del plàstic desde que tirem plàstic al mar fins que arriba als humans
Esquema que ens mostra el cicle dels plàstics: on van a parar, com arriben al mar i oceans i com afecten als animals i a la vida humana.

👉 Passa a l’acció!

No cal llençar a la basura ara de cop tots els productes de plàstic que tinguis per casa. Encara estaries generant més residus!

Aquí et proposem tres coses molt senzilles que pots fer el pròxim cop que vagis a comprar i que reduiran el teu consum de plàstic:

  • Reemplaça 3 productes de plàstic d’un sol ús per productes fabricats amb materials alternatius al plàstic.
    Has de comprar aquests productes igualment no? Doncs compra’ls alternatius i així ajudes al mediambient! Per exemple, el pròxim cop que hagis de comprar un raspall de dents, aquest pot ser de bambú (que, a part, són més xulos!). Si vols aprendre quins productes d’ús qüotidà podries reemplaçar amb alternatives al plàstic, dóna un cop d’ull aquí.
  • Stop bosses de plàstic (fins i tot per la fruita i verdura!)
    Els supermercats ja han prohibit donar bosses de plàstic gratuïtament però encara en trobem a la secció de fruita i verdura. Porta sempre les teves bosses reutilitzables de casa i així reduiràs el consum de plàstic d’un sol ús. Per veure amb quin tipus de bosses pots reemplaçar les bosses de plàstic, fes clic aquí.

Recursos relacionats

Vídeo d’animació (en anglès) realitzat per l’estudi de disseny Kurzgesagt on s’explica com els plàstics estan afectant les nostres vida i el planeta.


REFERÈNCIES

  1. The new plastics economy: rethinking the future of plastics. Ellen MacArthur Foundation, 2016.
  2. Recycling of polymer-based multilayer packaging: a review. Katharina Kaiser et al, Recycling, 2018.
  3. Plastic waste and recycling in the EU: facts and figures. European Parliament, 2018.
  4. Production, use, and fate of all plastics ever made. Roland Geyer et al, Science advances, 2017.
  5. Production, use, and fate of all plastics ever made. Roland Geyer et al, Science advances, 2017.
  6. Plastic debris in the open ocean. Andrés Cózar et al, PNAS, 2014.
  7. The new plastics economy: rethinking the future of plastics. Ellen MacArthur Foundation, 2016.
  8. Plastic accumulation in the Mediterranean Sea. Andrés Cózar et al, PLoS One, 2015.
  9. Microplastics contaminate the deepest part of the world’s ocean. Xiaotong Peng et al, Geochemical Perspectives Letters, 2018.
  10. Marine litter on deep Arctic seafloor continues to increase and spreads to the North at the HAUSGARTEN observatory. Mine Tekman et al, Deep Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers, 2017. 
  11. How much trash is on Mount Everest? Kimberly Hickok, Live Science, 2018.
  12. Exceptional and rapid accumulation of anthropogenic debris on one of the world’s most remote and pristine islands. Jennifer Lavers and Alexander Bond, PNAS, 2017. 
  13. Microplastics as an emerging threat to terrestrial ecosystems. Anderson Abel de Souza Machado, Global Change Biology, 2018. 
  14. The pollution of the marine environment by plastic debris: a review. José Derraik, Marine Pollution Bulletin, 2002.
  15. Odours from marine plastic debris induce food search behaviours in a forage fish. Matthew Savoca, Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 2017. 
  16. Double trouble in the South Pacific subtropical gyre: increased plastic ingestion by fish in the oceanic accumulation zone. Ana Markic et al, Marine Pollution Bulletin, 2018. 
  17. Microplastics in eviscerated flesh and excised organs of dried fish. Ali Karami, Scientific Reports, 2017. 
  18. From the surface to the seafloor: how giant larvaceans transport microplastics into the deep sea. Kakani Katija et al, Science Advances, 2017. 
  19. Investigating microplastic trophic transfer in marine top predators. Sarah Nelms et al, Environmental Pollution, 2018. 
  20. Muere un cachalote en Murcia trás ingerir 29 kilos de plástico. Isabel Rubio, El País, 2018. 
  21. Marine plastic debris emits a keystone infochemical olfactory foraging seabirds. Matthew Savoca et al, Science Advances, 2016. 
  22. Threat of plastic pollution to seabirds is global, pervasive, and increasing. Chris Wilcox et al, PNAS, 2015. 
  23. Plastics in the marine environment. Kara Lavender Law, Annual Review of Marine Science, 2017. 
  24. Global pattern of microplastics (MPs) in commercial food-grade sea salt as an indicator of seawater MP pollution. Ji-Su Kim et al, Environmental Science and Technology, 2018. 
  25. Field evidence for transfer of plastic debris along a terrestrial food chain. Esperanza Huerta Lwanga et al, Scientific Reports, 2017. 
  26. Origin of synthetic particles in honeys. Gerd Liebezeit and Elisabeth Liebezeit, Polish Journal of Food and Nutrition, 2015. 
  27. Analysis of microplastics in water by micro-Raman spectroscopy: release of plastic particles from different packaging into mineral water. Darena Schymanski et al, Water Research, 2018. 
  28. Synthetic particles as contaminants in German beers. Gerd Liebezeit and Elisabeth Liebezeit, Food Additives and Contaminants: Part A, 2014. 
  29. How much microplastics are we ingesting?: Estimation of the mass of microplastics ingested. Kala Senathirajah i Thava Palanisami, The University of Newcastle, 2019.
  30. Bisphenol A: an endocrine disruptor with widespread exposure and multiple effects. Beverly Rubin, The Journal of Steroid Biochemistry and Molecular Biology, 2011. 
  31. The impact of Di(2-ethylhexyl)phthalate on cancer progression. Chon-Kit Chou et al, Archivum Immunologiae et Therapiae Experimentalis, 2018. 
  32. Urinary concentrations of phthalate metabolites and bisphenol A and associations with follicular-phase length, luteal-phase length, and early pregnancy loss. Anne Marie Jukic et al, Environmental Health Perspective, 2016. 

Cap Comentari

Deixa una Resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Últims Posts

Trobo Aventura’t molt interessant i vull estar a l’última!

Envieu-me les notícies directament al correu

Política de privacitat
×