Per què la nutrició és tant confusa?

17/05/2019 Cap Comentari

Quants cops has escoltat que un aliment és bo per la salut i al cap d’un temps escoltes que és dolentíssim? Com és que els científics han trobat la manera de manipular els nostres gens però no poden afirmar si aliments bàsics com els ous o la carn són bons per la salut?

La veritat és que el món de la nutrició sembla un embolic: estem perduts entre estudis que es contradiuen cada dos per tres i sembla molt difícil trobar la resposta definitiva a què vol dir exactament menjar sa. Hi ha diversos motius que expliquen perquè la ciència de la nutrició ens fa anar bojos a tots.

1. La ciència de la nutrició encara està als seus inicis

La investigació és un camp que avança lentament ja que fer experiments i constrastar-los fins a poder demostrar que una idea és certa requereix molt de temps.

La nutrició és una ciència que ha nascut fa res; una cosa tant bàsica com ara què són les vitamines no va ser descoberta fins l’any 1912 1. És per això que la ciència de la nutrició encara està en la seva infantesa 2.

Però tal com han fet altres modalitats, la ciència de la nutrició anirà avançant amb el temps. Per poder entendre bé això, la compararem amb la química.

El primer cop que es van descobrir i manipular els metalls va ser abans del 1200 aC i van passar gairebé mil anys fins que els grecs no van descobrir els àtoms. Després de molts anys d’investigacions i descobriments, la química es va consolidar com una ciència l’any 1800 3. Així que a la nutrició, que és 10 cops més jove que la química, encara li queda un llarg camí per recórrer (tot i que hem de tenir en compte que la ciència i la tecnologia cada cop avancen més ràpidament).

Història de la química comparada amb la nutrició
Comparació dels anys que fa que existeix la química amb els anys que fa que existeix la nutrició.

2. Estudiar la nutrició no és tant fàcil com fa uns anys enrere

El primer descobriment que es va fer sobre nutrició va ser l’any 1747, quan el doctor James Lind va voler saber per què molts mariners tenien escorbut 4. L’escorbut és una malaltia que provoca cansament, somniolència, genives sagnants i anèmia. Què va fer el doctor Lind per descobrir què la causava?

Va agafar 12 mariners que patien la malaltia, els va dividir en 6 grups i a cada un els hi va donar uns aliments diferents. El grup que van menjar llimones i taronges es va recuperar, volent dir que la malaltia estava lligada a la deficiència de vitamina C 5.

Aquests primers estudis sobre nutrició s’enfocaven a investigar per què la població sofria de malnutrició i de gana, i a curar malalties comunes de l’època com ara l’escorbut o la pel·lagra (deficiència de vitamina B3). En altres paraules, els doctors investigaven què faltava a la dieta de la gent.

Ara, uns anys més tard, els problemes mundials han canviat: vivim en un món més industrialitzat i als països desenvolupats aquestes malalties ja no existeixen. El principal problema actualment està relacionat amb menjar en excés. Tenim aliments de baixa qualitat disponibles les 24 h i el nombre de calories que ingerim sol ser bastant superior al que necessitem, cosa que provoca malalties cròniques com ara càncer, diabetis o obesitat. El problem d’aquestes malalties és que són molt més difícils de tractar ja que es desenvolupen al llarg de la vida i estan causades per molts factors.

Nutrició fa uns anys vs actualment
Fa uns anys, l’aproximació que es tractava per curar les malalties era diferent que actualment. Els problemes d’aquella època eren principalment malnutrició i gana. Avui en dia, les malalties són molt més complexes i és molt més difícil trobar-ne la cura.

3. Investigar l’efecte d’un sol aliment és difícil degut a altres variables

Com és possible estudiar l’efecte que té un aliment al cos humà? Amb la tecnologia actual això no és possible. Encara que es dissenyés l’estudi científic més perfecte, seria molt difícil aïllar els efectes de la nutrició sobre la salut humana ja que hi ha molts altres factors que afecten la salut i que són impossibles d’eliminar, com ara l’edat, la cultura, les hores de son, l’estrés, l’activitat física, etc.

4. El que menges no t’afecta a l’instant

Per poder descobrir amb certesa l’efecte d’una dieta o aliment sobre la salut, s’hauria de tancar un nombre de subjectes en una habitació hermètica durant tota la vida menjant el mateix aliment. I, tot i així, la seva genètica i emocions influirien en el resultat de l’estudi.

És per aquest motiu que els estudis que es duen a terme per descobrir l’efecte dels aliments sempre són a curt termini. Els subjectes passen uns dies al laboratori i es controla tot el que mengen. Llavors, es fan especulacions sobre quins podrien ser els efectes a llarg termini basats en els resultats obtinguts.

5. La majoria d’estudis sobre nutrició són observacionals

En medicina, per exemple, els assajos clínics aleatoris són la manera de provar si un tractament funciona. Què vol dir que un assaig clínic sigui aleatori? Vol dir que els subjectes són aleatòriament distribuits en els diferents grups: un grup rep el tractment i l’altre rep placebo. Com que els subjectes estan distribuïts aleatòriament, l’única diferència real entre els dos grups és el tractament. Si s’aconsegueix un resultat diferent entre els dos grups, és just dir que ha estat a causa del tractament.

En canvi, els estudis que es fan per investigar l’efecte de diferents aliments o dietes sobre el cos humà són purament observacionals. És a dir, els subjectes han de respondre qüestionaris sobre els seus habits alimentaris i el seu estil de vida, i de les seves respostes deriven les conclusions de l’estudi. Això és un problema perquè en les respostes d’aquests estudis, degut a la mala memòria, a la vergonya o a la falta de precisió en les quantitats, hi ha molt marge d’error 6.

Al 2015, quan uns científics van examinar aquests mètodes basats en el que recordaven els subjectes, van trobar que les dades eren defectuoses. En una enquesta de 39 anys de durada que es va dur a terme als Estats Units i que es basava en l’auto-informe de la ingesta alimentària, es va trobar que el nombre de calories consumides pel 67% de les dones de l’estudi no era fisiològicament plausible donat el seu índex de massa corporal 7.

6. Hi ha molt poc finançament destinat a la investigació de la nutrició

Gran part del finançament destinat a recerca va a parar a l’estudi de nous medicaments i tractaments per combatre malalties i erradicar epidèmies, no a com prevenir malalties a través de l’alimentació.

7. Molts estudis estan finançats per empreses interessades

Actualment, la recerca en nutrició rep molt poc finançament per part dels governs i la majoria dels que financen aquest tipus de recerca són empreses i indústries alimentàries.

La font de finançament d’un estudi pot afectar el disseny i els resultats de l’estudi. Els estudis finançats per la indústria tendeixen a tenir resultats favorables cap a ells.

Una científica Americana, Marion Nestle, va recol·lectar un total de 168 estudis finançats per indústries durant un any (Març 2015 – Març 2016). D’aquests, 156 tenien resultats que afavorien els interessos de la indústria, mentre que 12 no 8.

Un gran exemple d’això el trobem en estudis relacionats amb les begudes ensucrades o refrescos. Un estudi dut a terme a Espanya va recol·lectar informació sobre 17 estudis que investigaven l’efecte dels refrescos en l’augment de pes. Dels 17 estudis, 6 estaven finançats per indústries alimentàires, mentre que els altres 11 no. Els resultats parlen per si sols: el 83,3 % dels estudis finançats per indústries alimentàries concloïen que no hi ha cap associació entre l’augment de pes i les begudes ensucrades. Per altra banda, els estudis que no estaven finançats per empreses alimentàries diuen tot el contrari: el 83,3 % dels estudis mostren que hi ha una correlació clara entre la ingesta de begudes ensucrades i l’augment de pes 9.

Gràfic dels resultats d'un experiment sobre begudes ensucrades
Resultats de diferents estudis en que es va investigar si hi havia relació entre les begudes ensucrades i l’augment de pes. Els resultats són diferents depenent de si els estudis estaven finançats per indústries i empreses alimentàries o si no ho estaven.

Aquest no és el primer ni l’últim dels casos. Un altre exemple que va passar al 2018 és el cas de l’estudi MACH (Alcohol amb Moderació i Salut Cardiovascular), dut a terme pel Institut de Salut Nacional (NIH) dels Estats Units. Aquest estudi estava finançat per cinc empreses d’alcohol que van donar $70 milions per la recerca. Al cap d’un temps, es va descobrir que l’estudi estava clarament dissenyat per mostrar que una beguda alcohòlica al dia és saludable i que, fins i tot, redueix el risc de malalties cardiovasculars i no causa cap altre problema. En conseqüència, l’estudi es va aturar i els resultats van ser descartats 10.

8. La gent i els menjars són molt diversos

Per si no hi havia prou barreres a l’hora d’estudiar la nutrició, els nutricionistes estan començant a descobrir que diferents cossos humans poden tenir respostes molt diferents al mateix aliment.

En un estudi del 2015, científics d’Israel van controlar 800 persones durant una setmana donant-los-hi el mateix menjar. Durant aquest temps, monitoritzaven els seus nivells de sucre per veure com responien als mateixos aliments. Per extrany que pugui semblar, cada persona responia bastant diferent encara que mengessin exactament el mateix. Així que els investigadors van concloure que una dieta universal pot ser bastant ineficaç i que les dietes s’haurien d’adaptar a cada persona 11.

Per altra banda, aliments o plats que semblen molt similars poden diferir molt en el seu perfil nutricional. No és el mateix menjar-se una hamburguesa del McDonald’s que menjar-se una hamburguesa de carn ecològica cuinada a casa. Al cap i a la fi les dues són hamburgueses, però el nombre de calories i la qualitat dels ingredients és molt diferent 12.

Per si això fós poc, també trobem un altre problema: reemplaçar un menjar per un altre. Quan decideixes menjar una cosa, normalment estàs menjant menys quantitat d’una altra, és a dir, si incorpores més fruita i verdura a la teva dieta probablement mengis menys carn i peix. Llavors, es difícil saber si els resultats d’un estudi venen donats pel fet d’haver deixat de menjar algun aliment o pel fet d’haver menjat més quantitat d’un altre.

En un estudi, els investigadors van mesurar durant un temps la gent que menjava dietes baixes en greix, però es van adonar que els resultats de l’estudi estaven afectats pel menjar amb el que els participants reemplaçaven els greixos. Aquells participants que reemplaçaven els greixos amb sucres o ultraprocessats acabaven tenint obesitat i altres problemes de salut amb la mateixa freqüència que aquells que menjaven una dieta rica en greixos 13.

9. Les recomanacions quant a nutrició són genèriques i no específiques

Les recomanacions generals sobre nutrició no tenen en compte la teva situació particular, sinó que es fan per una població o grup de persones que, la majoria de vegades, no està clarament identificat.

Per exemple, agafem un consell com ara “els vegetals i els llegums són bons per la teva salut”. Aquest consell està clarament adreçat a la població general ja que si ets una persona propensa a tenir gasos i distensió abdominal, no tots els vegetals ni llegums seran bons per la teva salut 14.

Un altre consell molt comú a la nostra societat és “els greixos són dolents per la salut.” Això és molt general i causa molta confusió a la gent. La veritat és que hi ha greixos que són dolents, com ara els que trobem a les patates fregides o a la bolleria, però també n’hi ha que són bons per la salut, com pot ser l’oli d’oliva, els advocats o el salmó 15.

Segur que has escoltat molts cops coses com “has de beure llet per tenir més calci”, “els greixos saturats són dolents per la teva salut” o “necessites menjar àcids omega 3”. Però, què és bo exactament: beure’s dos litres de llet al dia o només mig? Menjar l’omega 3 que prové dels aliments o com a suplement en forma de pastilla? El problema d’aquestes recomanacions és que no ens diuen en cap moment quina quantitat d’aliment hem de menjar, com preparar-lo o, especialment, per què cal menjar-lo.

10. Les eines per mesurar la nutrició tenen limitacions

En l’àrea de la nutrició és difícil mesurar el consum de calories o l’energia que cremem per diverses raons:

  • El nombre de calories en les etiquetes dels aliments o en les bases de dades pot ser erroni fins a un 50 % 16 17 18
  • El nombre de calories que cremem, contades per dispositius electrònics, pot ser erroni entre un 3 i un 45 % 19
  • El nostre cos no absorbeix totes les calories que consumim i és impossible saber quantes calories ingerides absorbim ja que no hi ha cap estàndard i cada persona és diferent 20
  • La teva manera d’alimentar-te i la composició del teu cos determinen quanta energia utilitzes
Diferència en el nombre de calories entre les etiquetes i el laboratori
Diferents estudis mostren que el nombre de calories en les etiquetes dels aliments o en els menús de restaurants pot ser erroni.

👉 Passa a l’acció!

Amb tantes barreres i contradiccions sembla impossible pensar que algun dia poguem saber alguna cosa sobre nutrició! Simplement requereix temps i trobar noves maneres d’investigar.

Entre tanta confusió si que hi ha algunes recomanacions que pots pendre a l’hora d’informar-te sobre una dieta o un aliment:

  • Busca més!
    Si estàs buscant la resposta a una pregunta, no et quedis només amb la informació provinent d’un sol estudi. Considera mirar més investigacions que adressin la mateixa pregunta.
  • Diferents estudis, mateixa direcció.
    Mira si diferents estudis sobre la mateixa qüestió tenen conclusions similars o apunten cap a la mateixa direcció. Això és una bona indicació que hi ha una relació entre un aliment o dieta i un impacte en la salut.
  • Fés de detectiu i investiga qui finança l’estudi.
    Tal com hem dit, els resultats d’estudis on el finançament prové de la indústria s’han d’agafar més amb pinces.
  • Confia en el teu instint.
    Tots sabem que la verdura i la fruita són més saludables que la bolleria i el sucre!

Recursos relacionats

TED Talk on la científica i nurticionista Heather Jacobsen parla sobre les dificultats de les dietes i la nutrició.
Marion Nestle

Food politics: blog escrit (en anglès) per Marion Nestlé, professora en nutrició i autora de sis llibres. És coneguda per plantar cara a multinacionals alimetàries i demostrar com molts dels estudis relacionats amb la nutrició tenen interessos i estan finançats per aquestes multinacionals.


rEFERÈNCIES

  1. The discovery of vitamins. Semba RD, International Journal for Vitamin and Nutrition Research, 2012.
  2. Short History of Nutritional Science. Kenneth J Carpenter, The Journal of Nutrition, 2003.
  3. History of chemistry.
  4. James Lind and scurvy: 1747 to 1795. Ulrich Tröhler, The James Lind Library, 2003.
  5. James Lind and scurvy: 1747 to 1795. Ulrich Tröhler, The James Lind Library, 2003.
  6. Validity of the assessment of dietary intake: problems of misreporting. Klaas Westerterp i Annelies Goris, Current Opinion in Clinical Nutrition and Metabolic Care, 2002.
  7. The Inadmissibility of What We Eat in America and NHANES Dietary Data in Nutrition and Obesity Research and the Scientific Formulation of National Dietary Guidelines. Edward Archer et al, Mayo Clinic Proceedings, 2015.
  8. Corporate Funding of Food and Nutrition Research: Science or Marketing? Marion Nestle, JAMA Internal Medicine, 2016.
  9. Financial Conflicts of Interest and Reporting Bias Regarding the Association between Sugar-Sweetened Beverages and Weight Gain: A Systematic Review of Systematic Reviews. Maira Bes-Restrollo et al, PLoS Medicine, 2013.
  10. NIH to end funding for Moderate Alcohol and Cardiovascular Health trial. 2018.
  11. Personalized Nutrition by Prediction of Glycemic Responses. David Zeevi et al, Cell, 2015.
  12. How does your burger compare to the calories in a McDonald’s Big Mac? Matthew Thompson, EatingWell.
  13. Association of Specific Dietary Fats With Total and Cause-Specific Mortality. Dong D Wang et al, JAMA Internal Medicine, 2016.
  14. Diet Low in FODMAPs Reduces Symptoms of Irritable Bowel Syndrome as Well as Traditional Dietary Advice: A Randomized Controlled Trial. Lena Böhn et al, Gastroenterology, 2015.
  15. The truth about fats: the good, the bad, and the in-between. 2015.
  16. Discrepancy between the Atwater factor predicted and empirically measured energy values of almonds in human diets. Janet A Novotny et al, The American Journal of Clinical Nutrition, 2012.
  17. Accuracy of Stated Energy Contents of Restaurant Foods. Lorien E Urban et al, JAMA, 2011.
  18. Can you believe diet frozen dessert labels? Jeff Rossen i Robert Powell, Today, 2012.
  19. Indirect calorimetry: methodological and interpretative problems. DC Simonson i RA DeFronzo, American Journal of Physiology: Endocrinology and Metabolism, 1990.
  20. Metabolizable energy of macronutrients. The American Journal of Clinical Nutrition, G Livesey, 1995.

Cap Comentari

Deixa una Resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Últims Posts

Trobo Aventura’t molt interessant i vull estar a l’última!

Envieu-me les notícies directament al correu

Política de privacitat
×